Què significa “verkami”?

Amor per la creació en esperanto.

I què és Verkami?

Un punt de trobada entre creadors i amants de la cultura on plegats poden aconseguir canviar el panorama cultural.

Qui hi ha darrere del projecte?

La iniciativa d’un pare, en Joan; i dos fills, en Jonàs i l’Adrià Sala. Un biòleg, un historiador de l’art i un doctor en física. Tots tres som grans consumidors culturals i amants de l’art i la creació.

Com va sorgir la idea?

Un diumenge en Joan ens va convidar a dinar a casa seva i ens va explicar el que havia descobert navegant per internet: una cosa que es deia crowdfunding. Hi havia algunes plataformes incipients que estaven començant als Estats Units i que permetien als creadors una nova manera de finançar les seves obres; i, al seu públic, una nova manera d’implicar-se en el fet i el consum cultural.

Es tractava d’un model que permetia que moltes persones s’hi vinculessin  amb les seves aportacions per fer realitat una manifestació creativa, artística, cultural… i a canvi rebien el resultat de posar en marxa aquesta iniciativa una vegada es materialitzava.

Ens va semblar una idea genial, i vam pensar que ens agradaria que existís alguna cosa així al nostre país per poder utilitzar-la com a consumidors i posar-la a disposició d’artistes, creadors i col·lectius amb idees perquè poguessin fer realitat els seus projectes.

Una altra idea que ens motivava era arribar a treballar amb artistes que nosaltres admiràvem, i així aportar el nostre granet a la creació al nostre país, un somni que hem estat molt afortunats de poder fer realitat, a més dels moltíssims creadors que hem descobert gràcies als projectes de Verkami −molts dels quals s’han convertit en bons amics!

I així és com vam decidir tirar-nos a la piscina: vam fer un crowdfunding analògic amb la família, i ens vam posar a crear Verkami, la que seria una de les plataformes pioneres a Europa, des de zero.


Quan va ser el tret de sortida? Va ser complicat l’inici?

Verkami neix a Mataró el desembre de 2010, després de gairebé un any de feina.

Al principi va costar que els creadors entenguéssin el concepte del micromecenatge. Vam contactar amb creadors i col·lectius que pensàvem que entendrien el model i podrien fer-ne un bon ús. Gent acostumada o propera a l’autogestió. Creadors que en la seva trajectòria havien explorat vies alternatives de producció i finançament.

Fèiem reunions llarguíssimes explicant el concepte que volíem crear, sense tenir encara la plataforma per ensenyar. Però també eren reunions molt edificants: quan entenien el que volíem fer se’ls il·luminava la cara en veure les infinites possibilitats del micromecenatge i la quantitat de projectes que podrien fer realitat!

 

El micromecenatge és un concepte totalment nou?

Al final es tracta d’una idea que ha existit al llarg de la història. Les catedrals o l’estàtua de la llibertat es van finançar amb petites aportacions de moltes persones. La diferència és que ara amb internet es pot arribar de manera molt més fàcil a una comunitat enorme de persones interessades, i la gestió i les transaccions són molt més fàcils.

Per sort, en posar la plataforma en marxa i tenir els primers projectes d’èxit, va ser tot molt més fàcil. Actualment gairebé tothom ha participat o coneix algú que ha fet un Verkami, i la barrera d’entrada és molt més baixa.

 

Què és el que menys us esperàveu?

Que Verkami es convertís en un genèric, i que es fes servir ‘Fer un Verkami’ als mitjans de comunicació i al carrer com a sinònim de fer una campanya de finançament col·lectiu. Una mostra de la penetració que ha aconseguit el fenomen i la plataforma en la societat.

 

Quants projectes heu finançat fins ara? I quants usuaris té la plataforma?

Avui dia s’han finançat més de 5.700 projectes amb èxit, amb la col·laboració de més de 770.000 aportacions dels mecenes. El més interessant és que hi ha més d’un 30% dels nostres usuaris que ha aportat a més d’un projecte, alguns a 20, 30 i fins a més de 400 projectes de Verkami.

El crowdfunding, quan el proves, enganxa! Perquè com a consumidor també aporta altres opcions: pots aconseguir productes especials, únics, irrepetibles, amb bones ofertes, estar en contacte directe amb els creadors… En el fons, viure l’experiència creativa des d’un altre punt de vista i molt més estimulant.

 

Quina és la mitjana de projectes que tenen èxit?

Ha anat augmentant des que vam començar. Actualment està sobre el 5.000 € recaptats de mitjana per iniciativa.

D’altra banda, a Verkami treballem el crowdfunding de manera ‘artesanal’. Estudiem i assessorem totes les propostes que rebem perquè es publiquin amb les màximes garanties d’aconseguir l’objectiu. En aquest sentit, hem consolidat un percentatge d’èxit que el 2016 va ser del 76%, el més elevat del món entre les grans plataformes de micromecenatge internacionals. Moltes treballen amb molt volum però amb molt poc filtre i assessorament. Nosaltres busquem la qualitat en les propostes que oferim als nostres usuaris i que publiquem.

 

Quins projectes han suposat punts d’inflexió a la vostra trajectòria?

Vam estrenar Verkami amb sis projectes, cinc dels quals van aconseguir l’objectiu. El primer en aconseguir el finançament desitjat −que va ser també el primer projecte de crowdfunding finançat a l’estat− va ser el de l’Álvaro Neil ‘El Biciclown’. És un asturià que ha estat tretze anys fent la volta al món en bici i fent espectacles de clown en hospitals, pobles, camps de refugiats… Aquesta campanya era per fer possible el documental sobre la seva experiència a Mongòlia, Índia i Nepal. I després d’aquesta campanya n’ha fet quatre més amb Verkami per finançar llibres, altres documentals, i l’últim per organitzar una festa a Astúries de final de la volta al món. Una persona increïble!

El 2013, un documental per convèncer als indecisos que votessin. “Si en un futur referèndum d’independència de Catalunya” dirigit per la Isona Passola va recaptar 350.000 € de més de 8.000 mecenes. Va ser la recaptació més gran que s’havia aconseguit mai a Europa i demostrava que si el projecte afecta o mobilitza a una gran comunitat, és possible aconseguir objectius molt ambiciosos amb crowdfunding de recompensa. També va suposar un gran impacte als mitjans i la normalització d’aquest model de finançament.

Més recentment, un dels que més impacte ha tingut ha estat el projecte de Cocoro, una cooperativa de Barcelona que ha desenvolupat un innovador teixit que els ha permès crear unes calces per a la menstruació.

Una campanya de crowdfunding va més enllà de buscar finançament?

Totalment. Són moltes més les coses que es poden aconseguir: validar una idea, generar una comunitat al voltant de la proposta, aconseguir un impacte publicitari i arribar a un nou públic i consumidors… A més de per a projectes culturals, el crowdfunding també és molt potent per a projectes de disseny, de moda o tecnològics en aquest sentit.

 

Quina ha estat l’evolució del micromecenatge? És una tendència a l’alça?

Actualment l’opció del crowdfunding s’ha consolidat com una alternativa real als models tradicionals de finançament. En bona part perquè aquestes iniciatives culturals han vist com els aporta molt més que finançament: els aporta visibilitat, arribar a nous públics, generar comunitat… Hem vist en els últims anys com cinc pel·lícules de les nominades als premis Goya i Gaudí havien fet crowdfunding per finançar-se, per exemple. Indicadors com aquests mostren la consolidació del model i que és un model per a tothom, creadors que estan començant però també creadors absolutament consolidats.

Hem observat la popularització del crowdfunding entre la societat, cada vegada projectes més grans i ambiciosos aconsegueixen finançament. El primer projecte de 10.000 € que vam finançar ens va semblar una autèntica bogeria. Avui en dia, és habitual que els projectes amb un mínim de comunitat puguin aconseguir imports de 10, 20 o 30.000 €.

També observem com a Verkami són molts els autors que han fet dos, tres i fins a sis projectes amb nosaltres. És una cosa que ja intuíem quan vam començar, però hem comprovat que, ben treballat, el crowdfunding pot ser un model sostenible i que pot repetir-se. I amb un major coneixement del mitjà, cada vegada son més els creadors que s’animen a fer campanyes més ambicioses. Amb la qual cosa, el micromecenatge està clarament a l’alça.

 

De quina manera el Premi Lluís Carulla pot ajudar a transformar la societat des de la cultura?

La cultura creiem que es un element clau per ajudar-nos a entendre la societat en la qual vivim, i trobar solucions als reptes de futur. En aquest sentit, el Premi Lluís Carulla de ben segur que ajudarà a descobrir i impulsar aquells projectes amb vocació transformadora i fomentarà que d’altres es plantegin de quina manera poden ser-ho.


Quina creieu que és la proposta de valor del premi?

Pensem que és un gran salt endavant que -a més de la dotació econòmica- hi hagi un seguiment per part d’experts emprenedors per guiar aquestes iniciatives a bon port convertint-se així en propostes sostenibles. Això farà que el seu impacte sigui realment important.

 

Vosaltres que heu vist molt projectes. Què és més necessari: bons projectes o bons emprenedors culturals?

Ha de ser una combinació d’ambdues coses. No pot haver-hi projecte d’èxit sense un gran equip motivat i divers al darrere; ni un equip d’èxit si el projecte que han decidit impulsar no és prou bo.