Jordi Sellas és periodista i gestor d’empreses culturals. Ha estat director general de cultura de la Generalitat de Catalunya, director del nous negocis del grup RBA i fundador del club TR3Sc. Actualment és director de Layers of Reality, empresa dedicada a continguts i serveis per a realitat virtual augmentada. Forma part, a més, del jurat del Premi Lluís Carulla 2018.

Com entens la cultura?

Cultura és un concepte subjectiu. Cadascú posa els límits de què és cultura on considera millor i això em sembla realment estimulant. Per mi la cultura és un conjunt de valors, coneixements, expressions artístiques i tradicions que ens permeten entendre el món, saber qui som i, sobretot, qui volem ser.

Què prefereixes, generar cultura o ser-ne espectador?

Em resulta complicat pensar en una participació cultural passiva. Fins i tot quan ets espectador o lector, estas participant en aquella expressió cultural. De totes maneres, per la meva professió, sóc una persona que gaudeix al màxim de tots els processos de creació i producció.

La cultura per si és transformadora? O ha de complir algun requisit?

La cultura transforma el món en què vivim, com moltes altres àrees d’activitat humana. Tanmateix, la cultura té una avantatge important: a través de l’art es pot arribar a parlar directament a l’ànima, generant un impacte emocional i social difícil d’igualar. Aquesta capacitat es pot utilitzar per a finalitats positives o negatives. La cultura no és bona simplement per existir. La llibertat, el respecte i la tolerància han de posar-se davant de qualsevol activitat perquè sigui transformadora de forma positiva.

Recordes algun moment especial i concret -i personal- d’experienciar la transformació a través de la cultura?

A través de la lectura, un acte íntim, arribes a obrir portes del teu interior que ni tan sols sabies que existien i que estaven tancades. A través del teatre, un acte públic, t’adones que formes part d’una comunitat que fa milers d’anys que es reuneix al voltant dels escenaris per explicar-se.

Hi ha pocs recursos destinats a la cultura. Sent subvencionada, la cultura pot ser transformadora?

Els recursos sempre són escassos i les necessitats il·limitades. El més raonable és buscar punts de trobada dinàmics en què els professionals de l’àmbit cultural puguin pactar entorns estables de desenvolupament. Els plans integrals del Departament de Cultura en són un bon exemple. El finançament de la cultura és un tema radicalment diferent del seu poder de transformació.

Sense crítica, la cultura ÉS cultura?

Sí, però segurament és molt menys interessant.

Té una vida professional lligada als mitjans de comunicació i a la gestió de les empreses culturals. Com relaciona una cosa amb l’altra? De quina manera es pot lluitar des dels mitjans de comunicació per una transformació social?

Sempre dic que el primer equipament cultural de Catalunya és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Per mi no hi ha distinció. Els mitjans de comunicació de masses del segle XX i les xarxes digitals del segle XXI són els suports a través dels quals es difonen les propostes culturals. La cultura ha estat el carburant de la revolució digital des del principi.

I la VR o la RV… són cultura? I són cultura transformadora?

Són nous suports que es sumen als que ja existeixen. Les pantalles desapareixen del rectangle on han estat enmarcades durant el darrer segle i el món sencer es transforma en un espai sensible on projectar informació i històries. Serà interessant saber com podrem millorar la nostra manera d’explicar-nos gràcies a aquesta tecnologia i com podem fer front a tots els reptes sobre identitat i personalitat que ens planteja.

Amb què et quedes, amb el teatre o amb la VR?

És una tria impossible. Al llarg de la meva vida m’he sentit moltes vegades dins d’una simulació de realitat virtual mentre estava assegut o envoltat d’un espectacle teatral.

Per aconseguir una transformació social a través de la cultura, cal innovació?

La creativitat és necessària en tots els àmbits de la nostra vida. La capacitat d’adaptar-nos als canvis de forma eficient és el resultat  d’una innovació positiva.

Té potencial el panorama cultural català?

L’ha tingut durant els darrers mil anys, segur que en té pel pròxim mil·lenni. Vivim un moment exponencial respecte la quantitat de persones que poden expressar artísticament els seus sentiments de forma individual i col·lectiva. Aquest és el gran canvi de paradigma de la revolució digital. Això provoca un doble efecte: per una banda, cada vegada hi ha més persones creatives llançant les seves propostes al món i, per l’altra, cada vegada hi ha més grups interessats en propostes concretes que no necessiten d’audiències massives per poder existir i accedir a propostes de qualitat.

Un projecte cultural que t’agradaria veure fet realitat.

Ara mateix tinc entre mans un projecte que té un títol en clau: Cine Ideal. M’agradaria poder treballar conjuntament amb un equip de persones per crear  el cinema del futur, aquell nou llenguatge audiovisual que provoqui el mateix sacseig que van generar l’aparició de les imatges en moviment fa més d’un segle.