En què consisteix el projecte?

Favela Painting és un projecte nascut a Rio de Janeiro el 2005, que transforma les barriades més hostils i precàries en autèntiques obres d’art. L’experiència requereix la implicació dels habitants d’aquests territoris tan desolats i controlats pels narcotrafincants, i els inicia en el món de l’art i de la creativitat.

Lluny de ser una iniciativa purament estètica, Favela Painting estimula l’orgull i l’autoestima, i ajuda a canviar percepcions i a eliminar estigmes. A més, paral·lelament al fet de pintar murals, s’imparteixen cursos de fotografia i d’art als centres de les corresponents comunitats, fet que incrementa encara més la seva aportació social.

L’èxit i la bona recepció obtinguda per part dels mitjans de comunicació internacionals, ens ha portat a replicar-lo a diversos llocs del territori i a tirar endavant també exposicions a ciutats com Amsterdam i Filadèlfia.

 

Com va sorgir la idea?

Se’ns va acudir quan vam anar a Rio de Janeiro per filmar un documental sobre el fenomen del hip hop a les faveles. Durant la nostra estada vam adonar-nos que, mentre que la resta del món els temia, els autòctons estaven orgullosíssims de formar part d’aquells barris. I així va ser com vam començar a pensar fórmules per superar la divergència.

 

Com ha anat evolucionat?

Ha estat un canvi constant. El més difícil va ser començar. Primer, amb tres cases. Després, un carrer. Després, trenta cases més. I així, anar fent..!

Vau agafar algunes referències visuals a l’hora de desenvolupar el projecte?

Cadascuna de les faveles està inspirada en una font diferent. Vam guiar-nos molt amb la recerca local i la comunicació amb la gent. D’aquesta manera, confiàvem que arribaríem a produir dissenys que encaixessin a la perfecció amb la comunitat.

 

Per què, l’street art?

El mitjà era el menys rellevant, realment. De fet, pot no considerar-se street art, fins i tot! El que vam decidir va ser dedicar-nos a fer servir l’art i el disseny per treballar amb les comunitats on les persones estan socialment excloses. Vam descobrir que, mentre ajudàvem a la gent a millorar les seves cases i els seus voltants, al mateix temps ens involucràvem de mil maneres més amb les seves vides, aconseguint aprendre –junts– al màxim. El que volíem era treballar molt per així preparar i donar feina a més gent. Sabíem que l’aspecte visual podria ajudar a la comunitat a tenir una representació positiva.

 

Quin era l’objectiu principal del projecte?

Volíem millorar la percepció que tenia la gent –en general– de les faveles, al mateix temps que augmentàvem la seva qualitat de vida aportant-los treballs locals i contribuint a la seva economia.

 

Què ha estat el millor que heu experimentat?

Poder continuar treballant, després de deu anys, amb el mateix projecte al mateix carrer.

 

I el pitjor?

Veure com grans empreses que ofereixen ajuda i es volen bolcar molt en el projecte, de cop, queda en evidència que realment no tenien cap tipus d’interès en el projecte, sinó que tot era una estratègia de màrqueting.

 

L’art pot canviar el món?

Tot i tothom pot canviar la societat. L’art és una de les eines que la gent pot utilitzar per influenciar el seu entorn. L’art, la bellesa i la inspiració poden oferir a la gent un terreny comú. Una cosa igual a la qual mirar, somriure, plorar, discutir. L’art pot posar distància a la realitat i a la veritat. I això sempre va bé per anar més enllà, per millorar, per reconsiderar si els propis pensaments són certs o falsos. Sempre és necessari reconsiderar les opinions i sentiments.

De quina manera creus que el Premi Lluís Carulla pot ajudar a transformar la societat des de la cultura?

Pot ajudar a preparar i adobar el terreny per promoure iniciatives i idees potents. Molts dels projectes socialment transformadors sovint necessiten finançament per així poder adaptar-se als canvis, i ser innovadors i efectius.

 

Què ha de tenir un projecte perquè sigui realment transformador?

Ha de ser flexible. Passa molt sovint que la idea o enfocament inicial s’ha formulat prematurament, abans d’haver estat a la localització determinada o d’haver aconseguit el finançament. Un cop el projecte arrenca, moltes circumstàncies esperades canvien i moltes relacions funcionaran de manera no prevista.

Un projecte ha de tenir l’habilitat de saber adaptar-se àmpliament a la situació i així començar una relació amb el lloc i promoure la transformació.

 

Què és més necessari: bons projectes o bons emprenedors culturals?

Les dues coses. La necessitat és 100% recíproca.