Què és Human Library?

Human Library és un projecte nascut l’estiu del 2000 a Copenhague que, com molt bé indica el seu nom, ofereix la possibilitat d’aprendre a través de les històries de diferents persones.

El sistema de funcionament és senzill. Els lectors consulten un catàleg a través del qual persones de diferents cultures, religions i races ofereixen part del seu temps lliure per dialogar i compartir experiències.

D’aquesta manera Human Library esdevé un espai per promoure el diàleg, acabar amb els prejudicis i abandonar els estereotips socials. Un lloc on gent real posa a disposició dels lectors les seves experiències personals, i aquelles qüestions més complexes són esperades, apreciades i contestades.

Com va sorgir la idea?

No va ser cosa meva, només. La contribució de molta gent és el que ha fet possible que el projecte arribi a ser el que és ara. La idea era crear una oportunitat perquè la gent pogués fer front als estereotips, reptant-los a posar en dubte tot allò que la societat, en certa manera, ens ha inculcat. Crèiem que això passava per oferir als nostres lectors la possibilitat de parlar amb persones que haguessin tingut vivències molt diferents a les seves, rebent així experiències i valors extremadament dispars d’un tema en concret. Crèiem que, construint relacions positives entre grups socials aparentment oposats, podríem reduir la violència i el conflicte.

Abans de construir Human Library treballàvem a Stop de Violence, una organització que vam crear en la nostra joventut per ajudar els joves a fer front a la violència i el conflicte entre ells. Hi va haver dos fets que van marcar un punt d’inflexió en la nostra trajectòria: d’una banda, la mort d’un noi a conseqüència de la seva ètnia i, de l’altra, l’assassinat d’un altre jove pel seu gènere. D’aquí, la vital importància de construir tolerància per a persones que són diferents a la majoria, que pateixen l’estigmatització pel seu modus vivendi, ocupació, creences, ètnia, estatus social, salut, discapacitat, gènere, etc.

Pensem que construint plataformes mitjançant les quals puguin explicar qui són, què fan i de quina manera són diferents podem aconseguir que gent diferent s’hi apropi i, segurament hi empatitzi, aprengui alguna cosa nova.

Com ha evolucionat el projecte?

Ha sigut un viatge meravellós veure com, país rere país i comunitat rere comunitat, han anat incorporant Human Library, donant vida a nous llibres i donant informació a milers de lectors diferents.

Vam començar a Dinamarca l’any 2000, i actualment el projecte ja s’ha presentat a més de 80 països d’arreu del món. Encara estem en procés d’expansió!

 

I de quants llibres consta?

De centenars, de diverses matèries! A Copenhaguen, per exemple, disposem de més de 80 llibres per a cadascun dels 50 temes diferents que s’han pogut abastar.

Quin és el tema més recurrent?

Hi ha alguns bestsellers globals i d’altres que ho són a nivell local. Dels primers, ens hem adonat que les qüestions que desperten més interès són les relacionades amb els transtorns mentals (bipolarisme, autisme, esquizofrènia), de gènere (transgènere, gènere indeterminat, etc.), de religió (cristianisme, judaisme, islam), també temes més de lifestyle (poliamor, modificacions corporals) i d’altres relacionats amb els orígens socials (homeless, desocupació, refugiats), etc.

 

Tothom pot ser un llibre?

No, es requereixen certes experiències i qualitats per així ser un bon

llibre per als lectors. No es tracta de ser una “simple” lectura o presentació, el que busquem és fomentar la conversa entorn un tema complex.

 

Què s’aprèn més dels lectors?

Sobretot a entendre què pensa la gent sobre el tema i grup social en qüestió. Compartint l’experiència és quan es pot veure de prop, i fins i tot entendre, la imatge que bona part de la societat té sobre l’assumpte. Possiblement també serveix per comunicar millor algunes de les problemàtiques que més pateix el grup.

A més, els llibres també poden conèixer a altres llibres que estan al mateix vaixell però amb un equipatge diferent.

 

Com veus el projecte d’aquí a 10 anys?

Espero veure’l a més de 100 països. I també a les escoles, als instituts, a les universitats, a les oficines, a la televisió, online… arreu del món!

De quina manera creus que el Premi Lluís Carulla pot ajudar a transformar la societat des de la cultura?

Crec que iniciatives així són molt necessàries tant, per una banda, reconèixer la importància del treball ja desenvolupat en aquest camp com, de l’altra, encoratjar a gent per implicar-se més amb iniciatives socials.

 

Què és més necessari: bons projectes o bons emprenedors culturals?

Bona pregunta! Crec que no existeix una cosa sense l’altra. Però si hagués de triar, potser em quedaria amb la primera: bons projectes.