“Sense la música la vida seria un error”, afirmava Nietzsche. Per al filòsof Vladimir Jankélévitch, “la música actua sobre nosaltres, sobre el nostre sistema nerviós i inclús sobre les nostres funcions vitals.” És per això que la música pot sanar. I n’hi ha evidència científica. Són molts els estudis que demostren que la música pot arribar a millorar l’autoestima, disminuir l’estrès, estimular la ment, potenciar el rendiment acadèmic o desenvolupar la creativitat i la capacitat d’abstracció –entre infinitat d’altres beneficis–, convertint-la així (també) en una eina amb un altíssim poder de transformació social.

Il·lustració: Laia Arqueros

I és així com, sota aquesta convicció, neixen iniciatives tan interessants i excepcionals com l’“Orquestra de Reciclados de Cateura”, una entitat artística de Paraguai formada per nens, nenes, adolescents i joves d’escassos recursos econòmics que transforma els residus en violins, violes, contrabaixos, guitarres, flautes, trompetes, i un llarg etcètera d’instruments amb els que posteriorment ofereixen concerts a las principals capitals del món. Amb la consigna “el món ens envia escombraries, nosaltres li retornem música”, els integrants de la comunitat poden optar a un procés de formació que els brinda oportunitats per millorar el seu futur.

Una altra proposta més clàssica però igual d’interessant, i nascuda a aquí, és l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona, una Fundació amb més de 15 anys de trajectòria que opera en el camp de la música clàssica i l’educació oferint activitats que tenen com a objectiu servir d’enllaços entre la música i la societat. S’esforça per fomentar la interacció entre els músics joves de qualsevol nacionalitat, i en aquest sentit introdueix activitats que exploren la sinèrgia entre música i tecnologia, així com activitats adreçades a formar i orientar joves talents, especialment els que, per origen o possibilitats econòmiques, veuen limitat el seu accés al món professional.

En els darrers anys han nascut a Barcelona un plegat d’iniciatives que tenen com a objectiu promoure el talent musical emergent i reduir la distància entre els músics i els espectadors, oferint així experiències úniques. Algunes d’elles són:

* Indies Keep In Secrets, un projecte que ofereix concerts per a 60 persones en espais inusuals amb la doble particularitat que els assistents no saben qui actuarà fins que apareix l’artista en qüestió. Amb la voluntat que prevalgui la música davant de qui hi ha al darrere, els seus fundadors demanen mantenir els seus noms en l’anonimat i, així, retornar el protagonisme a la música.

* Sofar Sounds, un esdeveniment íntim on els millors grups emergents actuen davant d’un públic amant de la música. Es tracta d’una oportunitat única, ja que l’absència de barreres entre el públic i l’artista fa que es creï una atmosfera íntima i exclusiva. A més, per assistir-hi només cal apuntar-se a la web i la dinàmica és mitjançant la taquilla inversa –per poder pagar als cantants.

 

Més enllà de la seva funció estètica, queda evidenciat –i per sort cada vegada proliferen més projectes que ho corroboren– el poder transformador de la música. No es tracta d’un fi sinó d’un mitjà que ens permet millorar realitats. A més, és un llenguatge universal i sense fronteres. És present a totes les cultures i pot transmetre emocions fins i tot als qui parlin idiomes diferents.